Coaching Per Menjar Millor

TEXT D'ARIADNA BOADA
LA VANGUARDIA

L’EMPRESA ENE PERSONALITZA LES DIETES PERQUÈ SIGUIN SALUDABLES

Després d’acabar estudis de nutrició humana i dietética, tres companyes de clase, Neus Zanuy, Emi López i Elena Juez van veure l’oportunitat de crear un negoci entorn de la nutrició pesonalitzada. “Vam fer un estudi de mercat i vam veure que aquí no hi havia cap servei com aquest. Va ser així com ens vam posar en marxa”, expliquen. Van reunir 50.000 euros, el febrer del 2011 van constituir l’empresa i la tardor pasada van començar a caminar.

“La nostra intenció és oferir una combinació de salut alimentària i plaer culinari. En funció d’un estudi sobre les necessitats nutricionals de cada persona, dissenyem el pla alimentari que ha de seguir, considerant l’etapa de la vida en què es trova o si té algún tipus de malaltia o al·lergia”, expliquen.

Les tres emprenedores, amb experiencia en el sector farmacèutic, mèdic i gastronòmic respectivament, asseguren que Ene (www.enenutricio.es) va més enllà de fer l’estudi nutricional o si els hàbits d’alimentació són saludables o no. “Els nostres serveis inclouen el disseny del menú personalitzat per a cada persona, cursos i tallers formatius de dietética i nutrició. A més, a través d’un coach oferim un servei d’educació nutricional per millorar l’estat físic, psíquic i nutricional”, enumera Emi López.

El seu públic és tan ampli com la tipología de les persones. Des d’esportistes que es preparen per participar en una triatló, celíacs, pares que no saben què és el més saludable per al berenar dels nens o “damnificats de dietes miraculoses”. “També van al nostre estudi moltes persones que volen assegurar-se que la dieta que segueixen és correcta”, explica López. “Si arriba el cas, acompanyem el client al mercat a comprar o fins i tot al restaurant a l’hora d’escollir el menú”, afegeix.

La seva convicció i compromís amb la nutrició passa perquè sigui “cómoda, que no sigui un esforç seguir una dieta”, indica Neus Zanuy. Així doncs, elles també s’encarreguen de cuinar-los –ho fa Ibicum del grup Mercès, i elles supervisen el menjar diàriament- i servir-los a domicili. “Són menús sans i alhora permeten gaudir del menjar”, asegura Zanuy, que a més és cuinera professional.

Malgrat que en moltes ocasions els clients no hi van per un tema estètic, asseguren que “molts s’aprimen amb només canviar d’hàbits i adoptar una dieta més saludable”. Amb seu al barri de Sant Gervasi, ara Ene està en fase de llançament i també sisiten empreses, escoles, geriàtrics o hospitals. Segons Neus Zanuy, el primer any tenen prevista una facturació de 150.000 euros i crèixer fins als 300.000 el segon any.

*     *     *

Hay dos cosas en la vida, que si me pudiera permirtir, serían: una, acceder a un servicio como este; y dos, un entrenador personal.

...

Me he caído en clase de Pilates. Increíble pero cierto.

Distensión de los ligamentos del codo.

Al acabar la clase el profesor me dijo que "hoy tendrás un nuevo despertar" "???" pensé yo. Al único despertar que he llegado es que no hay nada peor que dejar algo a medias, así que aunque no pueda hacer todos los ejercicios, seguiré yendo a las clases de Pilates (es que no es por las clases, es por el hecho de ir).

(Puede que nadie entienda esta entrada. Yo sí.)

Un Any Nou Sense Errors Dietètics

TEXT DE MAGDA CARLAS, METGE NUTRICIONISTA

CADA ANY ENS FEM TOT DE PROPÒSITS QUE DESPRÈS NO SEGUIM. UN ÉS LA DIETA: A CONTINUACIÓ PROPOSEM VUIT CONSELLS QUE CAL QUE SEGUEIXI QUI VULGUI OPTAR PER UNA DIETA SALUDABLE PER A L’ANY QUE TOT JUST ACABA DE COMENÇAR

POTSER FA MANDRA, PERÒ CAL MENJAR VERDURES I FRUITES CADA DIA

COMPTE AMB EL SOPAR, PERQUÈ SI ÉS LLEUGER EL DESCANS ÉS MOLT MILLOR

LES DIETES ABSURDES PODEN ACABAR MINANT LA NOSTRA SALUT

El finals de cicle es presten al balanç, a la reflexió. Potser per això cada nou inici d’any fa ressorgir en les persones un desig irrefrenable de millorar, de fer les coses d’una altra manera. Els bons propòstis són diversos: practicar més esport, tenir menys estrès, organitzar més bé el temps lliure, apuntar-se a aquesta clase o a aquella altra i, com és evident, menjar més bé. Una tornada que es repeteix un any rere l’altre i que gairebé mai no acaba de cumplir-se més enllà del primer trimestre. Però, malgrat tot, no és sobrer saber quins punts clau s’haurien de tenir en compte de la dieta perquè sigui veritablement millor. Que després es posi en pràctica, ja són figues d’una altre paner…

1.Esmorzar més i millor: s’ha parlat moltes vegades de la importancia de l’esmorzar, però hi ha un percentatge gens menyspreable de persones que surten de casa sense haver esmorzat o havent pres un trist café amb llet. Segurament és un café amb llet que a mig matí es completarà amb una peça de pastisseria i un altre café; i amb una mica de sort abans de l’hora de dinar s’arrodonirà amb alguna galeteta i més café. El resultat d’aquest pla dietètic a totes llums insuficient i inadequat és que a mig matí l’energia comença a decaure, que la capacitat de concentració minva i, sens dubte, que l’estat d’ànim també ho reflecteix. Tot plegat anirà seguit moltes vegades d’un menjar copiós i excessiu, dels que no permeten espera, i que donarà lloc a una tarda somnolenta i poc digestiva. La seqüència dietética dels dia acabarà amb un sopar una altra vegada excesiva i tardà, al qual sens dubte s’haurà arribat sense berenar i, per fi, el merescut descans, que de ben segur que será de menys de vuit hores.

Per canviar aquest històrial dietètic tan estès, cal començar per esmorzar d’una altra manera. No hi ha fórmules úniques ni perfectes però una bona combinació és menjar fruita natural o un suc natural de fruita, a banda de pa o cereals i un lacti que pot ser llet o iogurt. D’aquesta manera tenim una bona dosi de carbohidrats complexos que ens proporcionaran energía de manera més continuada durant el matí, i proteïnes, vitamines i energía que faran que la primera etapa del dia es visqui d’una forma ben diferent.

Davant la pregunta de si és millor els cereals o el pa, la resposta és que poden combinar totes dues coses durant la semana, tot i que cal no oblidar que l’energia dels cereals de l’esmorzar en general és superior a la del pa i gairebé sempre els cereals comporten sucre afegit. La pastisseria no és cap heretgia en si mateixa, però cal tenir en compte que es tracta d’un aliment que, a banda de sucre i greixos poc recomenables, no aporta gaire res més. Per tant, és recomenable que el consum d’aquesta menja sigui esporàdic, tot i que tot dependrà de la qualitat i la composició de la peça en qüestió.

Pel que fa a si val més prendre lactis desnatats o sencers dependrà de les necessitats de cada persona, però cal tenir present que els lactis sencers tenen la mateixa dosi de calci que els desnatats. No passa el mateix amb les vitamines. I, finalment, no cal dir que encara que existeixen sucs envasats que tenen qualitat, rarament són comparables a un suc de fruita natural cabat d’esrpémer i molt menys a una fruita sencera.

Com és evident, això no vol dir que si esmorzem a les 7h. o a les 8h. del matí ens hàgim d'estar fins a les dues o tres del migdia sense menjar res més. Un mos a mig matí és pràcticament imprescindible i farà que arribem al dinar més bé. Si la mossada és a base de fruita, fruits secs o formatges amb poc greix, millor.

2.Planificar és intel·ligent: Malgrat que és general la convicció que dinar bé és important, el cert és que aquesta certeza es dilueix quan toca dedicar-hi una mica de temps. És molt difícil tenir una dieta més o menys equilibrada si no es perden uns minuts a pensar el que es menjarà durant la semana, la qual cosa significa saber també què es comprarà, quants àpats es faran a casa, quantes persones hi ha a cada àpat, etcétera. Això que sembla tan complicat o feien abans de manera habitual les persones que es dedicaven a la intendencia de la casa, o sigui, les dones.

El problema és que, en l’actualitat, el rebost, la cuina, i en general, el pla alimentari, no té cap responsable ni lloc a l’agenda i tot acaba sent una gran improvisació, i això comporta unes certes repercussions. Per exemple, una compra errònia, perquè és francament difícil comprar bé sense mirar abans el rebost i pensar-hi una mica. L’existència d’excedents alimentaris que acabaran llençant-se amb la consegüent pèrdua económica és una altra conseqüència habitual i lamentablement poc ética de tanta improvisació. Sense tenir en compte que hi haurà alguns aliments que no apareixeran i en canvi uns altres estarán repetits fins a la sacietat. Cal no oblidar que la variació és una de les normes més efectives per menjar bé. Per tant, planificar-nos l’agenda dietética no s’ha de veure com un anacronisme o una simple pèrdua de temps. És un acte intel·ligent que farà que ens estalviem temps, calés i a més a més farà que la nostra dieta sigui millor.

3.Fruites i verdures cada dia: allò de les cinc racions de fruites i verdures cada dia té més èxit com a publicitat que com a realitat. El cert és que moltíssimes persones tenen déficits en aquest apecte i tot plegat comporta unes certes conseqüències. Les fruites i verdures no són importants simplement perquè són aliments lleugers com de vegades es creu. El cas és que hi ha estudis que demostren que una ingesta regular de fruites i verdures té un efecte protector envers malalties com l’arteriosclerosi, la hipertensió, la diabetes o el cáncer. Per tant, no és cap ximpleria. No es tracta només que siguin adequades per a les persones que fan la dieta. El contingut en vitamines, antioxidants, minerals i fibra les fa aliments imprescindibles.

Comprar fruita i verdura fresca, a més a més, no és tan car, sobretot si es tracta de fruites i verdures locals i de temporada, que, sigui dit de pasada, són les més saboroses i a més les més ecològiques. És necessari prendre cada dia un parell de peces de fruita, encara que sigui en forma d’un gran vas de suc al matí. Recordem que les fruites són els únics vegetals que mengem sense pràcticament manipulació, és a dir, sense tallar excessivament i sense cocció. No es pot dir el mateix de les verdures, encara que es tracti d’un enciam, ja que en general se sotmeten a un rentat i a un trossejat amb la consegüent pèrdua de nutrients. Les verdures encara fan més mandra. Les bossetes d’amanida están sent la salvació de molts menús. Amb tot, bullir una coliflor, pelar unes endívies o una pastanaga tampoc no és tan complicat. En definitiva, cal tenir present que el que mengem ens influeix directament en la salut.

4.Peix! És posible que les últimes informacions sobre els seus posibles riscos no hagin estat gaire útils per promocionar-lo, però el cert és que el peix és un aliment amb uns grans avantatges per a la salut. I malgrat que aquest país és un dels consumidors de peix més grans, la seva ingesta no és ni de bon tros l’adequada: per a moltes persones la llauna de tonyina de l’amanida continua sent l’únic element piscícola de la seva dieta.

El peix, a banda de tenir proteïnes d’alta qualitat biológica i minerals com el iode, el fòsfor o el ferro, té greixos poliinsaturats beneficiosos per al sistema cardiovascular. Està demostrat que la ingesta regular de peix, especialmente de peix blau, té efectes positius en els nivells de colesterol, en la tensió arterial i, en definitiva, en la salut de les artèries.

Però és que a més el peix té l’avantatge de ser en general menys gras que la carn i aportar menys energía, especialmente si parlem de peix blanc. Ni la carn més magra té les mateixes calories que el lluç o el rap. Per tant, és un aliment interessant per a tothom, però especialment per a qui hagi de fer atenció al seu pes. I cal no oblidar que gairebé un 40% de la población té un pes per damunt del desitjable. I sens dubte, el peix inclou també el marisc i els crustacis, amb la qual cosa les opcions són moltes. En realitat, la varietat de peix és molt superior a la de la carn. I aquest també és un punt a favor seu.

Per tant, un bon propòsit és alternar, de debò, carn amb peix al menú setmanal i descartar les velles excuses que “és massa car” o “no sé com preparar-lo”, perquè senzillament són falses. Hi ha peix realment asequible, la varietat és altíssima i n’hi ha que són deliciosos simplement bullint-los o fins i tot crus. Que potser una ostra no és un bon aliment?

5.Menys sal i més gust: un estudi recent va concloure que a Espanya es pren més del doble (10 grams al dia) de la quantitat de sal que l’OMS recomana, i se sap que l’excés de sal és un precursos provat de la hipertensió. Un problema, el de la hipertensió, d’una incidencia notable, no sempre diagnosticat i que tot i que en general és asimptomètic, pot arribar a matar.

El cert és que les tradicions culinèries pesen i la sal té i ha tingut sempre un paper primordial en els nostres hàbits culinaris. Però no és únicament la sal d’addició la que compta en aquest tema, ja que la quantitat de condiment procedent dels mateixos aliments és molt superior en la dieta a la dosi de sal de saler. Aliments com els aperitius, l’embotit, el formatge curat o alguns precuinats tenen una dosi de sodi –l’element conflictiu de la sal- molt elevada. Amb tot, són aliments dels quals es coneix molt més l’aportació energética o de greixos saturats que de sal. De fet, de sal n’hi ha en la majoria d’aliments, i per tant, el més recomenable és no abusar dels que en contenen quantitats elevades. Això i habituar-se a donar gust als plats amb altres recursos que no continguin sodi. Les herbes aromàtiques i les espècies poden fer molt en aquest terreny, perquè la verita tés infinita i alguns d’aquests condiments, a més, tenen virtuts nutricionals molt interessants. És el cas, per exemple, de l’all, condiment i aliment per excel·lència amb una llarga llista de propietats, entre les quals, per cert, una acció hipotensora. O el julivert, una parella eficaç juntament amb l’all per condimentar mil plats a més d’afegir-hi una quantitat potentíssima de minerals i vitamines. En fi, es tracta de tenir en compte aquest tema i de pensar que en temes mèdics la mesura més intel·ligent i eficaç sempre és la prevenció.

Aliments amb alt contingut en sodi: heus aci una petita llista d’aliments habituals rics en sodi i que, per tant, cal consumir amb moderació: bacó, salsitxes, patés xarcuteria en general, salmó fumat, conserves de peix, salaons, aperitius, piscolabis, patates fregides envasades, olives, aigua mineral amb gas, sopes de sobre, glaçons de brou, precuinats, salses preparades, salsa de soja, fruits secs salats.

6.Compte amb l’alcohol: malauradament, el nostre país es trova als primers llocs del rànquing europeu dels països en què més alcohol es consumeix i això acaba tenint un cost humà i econòmic molt elevat. És lamentable la dosi de begudes alcohòliques que beuen els més joves i totes les conseqüències que hauran d’afrontar per aquest mal hàbit en un futur no tan llunyà. Però si al terreny dels joves hi ha una certa conscienciació col·lectiva, sovint al món dels adults hi ha una clara permisivitat. El fet que no se sigui addicte a l’alcohol ni se’n pateixin les conseqüències més nocives no vol dir que la quantitat que se’n beu sigui innòcua o que la nostra salut no en pateixi les conseqüències. La no-malaltia no implica tenir una salut òptima… En realitat, no se sap la dosi exacta d’alcohol que és nociva per a cada persona en concret, amb la qual cosa cal ser prudents.

Així doncs, no és sobrer recordar que els beneficis de les bagudes com ara el vi o la cerveza són efectius quan la dosi és moderada. Sovint, es recorda la qualitat de la beguda més recomenable, però no pas la quantitat. En tot cas, recordem que la ingesta excesiva de begudes alcohòliques està relacionada amb malaties com ara el cáncer d’esòfag, estómac o pàncrees, amb les pancreatitis amb problemas hepàtics o neuronals, entre altres trastorns. Val la pena dosificar-se i no oblidar que com més edat menys capacitat per metabolitzar l’alcohol i que el sexe femení, desafortunadament, és més vulnerable que no pas el masculí en aquest aspecte i tolera més malament les begudes alcohòliques.

Abans de fer una copa, cal recordar que:

-com més pes i alçada, més resitència a l’alcohol

-no és aconsellable beure amb l’estómac buit

-és millor beure lentament, a xarrups

-quan la beguda alcohólica conté gas, l’alcohol s’absorbeix de manera més rápida

-la dosi innòcua máxima és d’uns 200-250cm3/dia de vi per a les dones i 300-350cm3/dia de vi per als homes. És tracta només d’una quantitat orientativa

-l’alcohol pot interferir en la metabolització d’alguns fàrmacs

7.Sopars més lleugers: és una altra asignatura pendent de cada any. Sopem tard i sovint massa i aquesta és una qüestió que fa ja temps que hauria d’haver canviat, entre altres coses, perquè dormiríem més i més bé. És ben cert que els horaris no hi ajuden i que els hàbits dietètics no es canvien fàcilment, però tot i així valdria la pena intentar sopar abans i intentar dormir una mica més. Espanya és un dels països en què menys es dorm d’Europa, i això forma part del nostre estil de vida, perquè fins i tot quan no hi ha horaris que collin es continua quedant tard per sopar. I, sens dubte, se sopa excessivament. Un sopar més lleuger no significa no menjar res o resignar-se a les bledes bullides, ni de bon tros. Però sí que és recomanable que els plats del sopar siguin lleugers, amb poc greix, amb aliments frescos i que, sens dubte, complementin el menú diari. No fa falta cuinar gaire ni dedicar-hi gaire temps. Simplement el fet de tenir un rebost una mica proveït i una mica d’imaginació per preparar plats senzills però desitjables.

El clàssic menú de verdureta i truita a la francesa de tota la vida és una opció magnífica que supera amb escreix les pizzes a domicili, el pica-pica de conserves vàries o les temptadores nits de pa amb tomàquet, embotit i formatge. Amb els vegetals, en qualsevol versió, el peix o les carns magres i la fruita o el iogurt n’hi ha ben bé prou per sopar. I si no hi ha cap intenció de perdre un segon a la cuina sempre hi poden haver combinacions sense cocció perfectament vàlides. Un entrepà mab un bon pernil de gla i una manida, encara que sigui de bosseta; o unes torradetes amb formatge i tonyina de llauna amb una mica de gaspatxo sempre són més saludables que no pas una desfilada anárquica de galetes i embotit o un precuinat potent i dubtós reescalfat.

A més a més, encara que el pes sigui adequat, un sopar lleuger proporciona a banda d’un descans nocturn més gran i una disgestió més fácil. No fa falta recordar que és importantíssim dormir un mínim de 6-7 hores i ser en aquest tema com més regular millor.

8.Cap més dieta absurda: sens dubte, quan les temperaturas comencin a augmentar aquest punt es veurà diferent, però paga la pena reflexionar si és necessari cada any amargar-se amb una dieta rere una altra. Ara és un bon momento per plantejar-se, primer, si el pes que es té és realment sa o no. Hi ha un munt de persones amb pesos normals que se sotmeten a les dietes més restrictives sense necessitat. I segon, si és excessiu, potser ha arribat el momento de canviar la manera de menjar de manera que es tingui un pes més o menys raonable tot l’any. Entenent com a pes raonable no el que seria ideal sinó el que permet estar sa i alhora viure sense estar constantment comptant les calories del plat. La famosa operación biquini, que zona divertidíssima, és lícita per perdre un o dos quilos però no pas per anar oscil·lant en una quantitat de quilos notable tot l’any. L’oscil·lació continuada de pes és molt poc recomenable i pot comportar problemas. Per exemple, el fet que al final el pes sigui excessiu però inamovible amb qualsevol dieta. És mes sa i efectiu quedar-se amb un pes més o menys realista per a l’edat, constitució i tipus de vida i no fer més maniobres absurdes que acabaran posant en joc la salut física i mental.

Tot això sense tenir en compte que hi ha un aspecto que també comença per aquetes dates i sol oblidar-se després lentament, que és el de l’exercici. Si es plantegés més sovint arribar a un pes sa amb una combinació de canvis en la dieta i d’exercici regular es podría tenir un pes aceptable sense tants sacrificis dietètics. Però per alguna estranya raó es prefereix patir a taula que aixecar-se més sovint del sofà.

Finalment, si la ideta és inevitable, cal recórrer a un professional. En qüestions de salut més val no ser massa autodidacte. Quan l'índex de massa corporal (IMC) és superior a 30 recórrer a un especialista és totalment imprescindible.

ES. LA VANGUARDIA 14 DE GENER DE 2012

"La Comida Es Mucho Más De Lo Que Ponemos En El Plato"

LLEVAR UNA DIETA EQUILIBRADA ES REALMENTE MUY SENCILLO. AÚN ASÍ, MUCHAS PERSONAS NO CONSIGUEN LLEVARLA A CABO Y, EN OCASIONES, EMPIEZAN DIETAS SIN CONTROL MÉDICO. ACUDIR A UN ESPECIALISTA EN NUTRICIÓN PERMITIRÁ RECONDUCIR LOS HÁBITOS Y MEJORAR LA SALUD
SI SE HA HECHO UN EXCESO, RECOMENDAMOS PAUTAR, PARA LOS DÍAS ENTRE FIESTAS, UNA SERIE DE COMIDAS MÁS EQUILIBRADAS Y LIGERAS, A MODO DE COMPENSACIÓN

Anabel Sanz, nutricionista

¿Cómo valora los hábitos alimentarios de hoy en día de la sociedad? En general, no son demasiado buenos. La gente no tiene una idea clara de cómo tiene que ser una dieta equilibrada, por ejemplo, de cómo se tienen que repartir los alimentos a lo largo del día. El objetivo es enseñar a comer correctamente al paciente.

¿Cuál es la base de una dieta equilibrada estándar? La base es repartir los distintos grupos de alimentos para tomar lácteos, farináceos (pasta, arroz, patata, pan) frutas, verduras, carne, pescado, huevos, grasas (concretamente el aceite de oliva) y agua. Estos alimentos se tienen que repartir según la ración diaria recomendada actualmente.

¿Qué hay de cierto en algunos mitos sobre la alimentación? Desde el punto de vista de lo que es una dieta equilibrada, como es la dieta mediterránea, los mitos que se comentan no tienen ninguna base científica que los fundamente. Por ejemplo, las dietas disociadas hacen referencia a la fruta como un alimento que fermenta después de las comidas.

A medida que las personas crecen y se hacen mayores, ¿cómo tienen que ir modificando las pautas de alimentación que les requiere la salud? Una dieta equilibrada siempre se tiene que adaptar a las necesidades y características década persona, según si se trata de un niño en etapa de crecimiento, un deportista, una persona mayor, etc.

Si hemos comidos demasiado y nos sentimos pesados, ¿qué podemos hacer? Lo recomendable seria no llegar a comer demasiado. Se tiene que comer con moderación. Estos problemas vienen, muchas veces, porque comemos demasiado rápido y no masticamos. En la consulta recomendamos tratar de corregir estos hábitos. No solo se trata de aprender a comer, en el sentido de los componentes que forman la dieta, sino también a aprender a comer sentado delante de la mesa, en un ambiente agradable, y quizás también en buena compañía, hacer que el plato sea atractivo, etc. La comida es mucho más de lo que se pone en el plato, comprende toda una serie de componentes que harán que el proceso digestivo sea el correcto.

Últimamente se habla de un aumento de los casos de Trastornos del Comportamiento Alimentario (TCA) por estrés, prisas, presión social, etc. Visto desde su consulta, ¿realmente es así? En la consulta del Centro Aribau, lo que más vemos son casos de sobrepeso, más que de obesidad. Los pacientes que tienen obesidad deberían acudir primero al endocrino y después visitarse con el nutricionista. En casos de Trastornos del Comportamiento Alimentario, cuando se trata de un trastorno grave, lo más importante es que se trate desde el punto de vista psicológico. Cuando detectamos un caso de este tipo, lo primero que hacemos es derivar al paciente a psicología o psiquiatría y entonces lo que hacemos es realizar un refuerzo nutricional. La base es corregir el trastorno ya que, no lo olvidemos, se trata de un trastorno mental.

Es una realidad que muchos niños hoy en día sufren obesidad y sobrepeso. ¿Qué consecuencias puede tener en su crecimiento y desarrollo?

En el momento en que hay sobrepeso por exceso de grasa, este puede repercutir en el crecimiento. Este hecho conlleva mayor riesgo de patología cardiovascular, diabetes o hipercolesterolemia (actualmente se está detectando incluso en la infancia). Recuerdo un caso excepcional en el que el niño no quería comer y su madre optó por darle patatas fritas, ya que ese era su plato preferido. Este y otros, son problemas muy graves que tienen consecuencias muy importantes en el desarrollo, la adolescencia y la edad adulta. Si hay sobrepeso en estas etapas iniciales de la vida, es posible que las células grasas se multipliquen, de modo que, cuando el niño sea adulto, tendrá muchas más posibilidades de ser obeso.

Muchas personas empiezan dietas después de las vacaciones de verano y Navidad porque están de moda y lo hacen sin consultar un médico especialista. ¿Qué riesgos conlleva para la salud seguir una dieta sin control médico?

Muchas veces pasamos de hacer un exceso alimentario a dejar de comer o hacer una dieta muy estricta. Esto puede producir, si se alarga, una alteración metabólica que puede dar lugar a carencias nutricionales o bien al desarrollo de un Trastorno del Comportamiento Alimentario en la adolescencia. Lo recomendable es siempre pedir asesoramiento nutricional a un especialista para que nos dé, como mínimo, unas pautas. Quien empieza una dieta por su cuenta corre un riesgo importante. Seguramente habrá carencias ya que se dejarán de comer hidratos de carbono y otros alimentos básicos por desconocimiento.

Pronto llegarán las fechas navideñas, tiempo en que casi todas las personas hacen excesos. ¿Cómo lo podemos evitar? Si los hemos hecho, ¿qué tenemos que hacer para combatirlos?

Es difícil no hacer excesos ya que en nuestra cultura todo lo celebramos comiendo alimentos muy elaborados debido a la riqueza de nuestra gastronomía. Muchas veces los problemas vienen en los excesos a la hora de tomar postres y el alcohol, que es lo que desequilibra totalmente la dieta. Si se ha hecho un exceso, recomendamos pautar, para los días entre fiestas, una serie de comidas más equilibradas y ligeras que compensen los excesos.

Mucha gente practica deporte de forma habitual aunque de forma no profesional. ¿Qué pautas de alimentación son recomendables seguir para que deporte y dieta vayan en la misma línea?
Las personas que practican deporte tienen unas necesidades alimenticias aumentadas, en cuanto a la hidración y a los alimentos ricos en hidratos de carbono (pasta, arroz...), que son los que dan energía al organismo.

Miracles A La Carta

TEXT DE ANTONIO ORTÍ

CADA ANY APAREIXEN DIETES RÀPIDES QUE PROMETEN APRIMAR-SE SENSE ESFORÇ. EL MÈTODE DUKEN ÉS L’ÚLTIM EXEMPLE D’UNA LLISTA QUE INCLOU LA DIETA DE LA LLUNA, LA CARXOFA O L’AL·LELUIA, SEGONS ELS EXPERTS, TOTES AQUESTES DIETES S’ASSEMBLEN EN UNA COSA: NO FUNCIONEN

EL COS REACCIONA A LES DIETES RÀPIDES I AFAVOREIX L’EFECTE REBOT

ELS METGES ACONSELLEN PERDRE PES EN UN TERMINI DE TEMPS SIMILAR AL QUE SE’N VA GUANYAR

Vet aquí un editor que menjava més del que li calia i que no parava d’engreixar-se. Deseperat perquè no trobava cap remei que el convencés, va decidir recorrer a un metge que tenia la consulta a París i li va dir: “Doni’m una dieta qualsevol, però no hem toqui la carn, perquè la carné s la vida”. En sentir això, el metge li va respondre: “Ok. Mengi carn, només carn pobra en greixos, begui dos litres d’aigua i torni d’aquí a cinc diez. I va tornar amb cinc quilos menys, cosa que per a mi va ser tota una sorpresa”, ha relatat en més d’una ocasió Pierre Dukan per explicar el que el va fer escriure Je ne sais pas maigrir (No sé coma primar-me).

Des d’aleshores, aquest metge francés d’aspecte cordial i que s’expressa en un castellà molt i molt aceptable ha venut al voltant de cinc milions de llibres després d’ apercebre que aquell editor que va anar a visitar fa anys perdia pes a una velocitat inaudita gràcies al fet de consumir aliments proteics i a renegar del pa, l’arròs, les patates i altres aliments rics en carbohidrats.

Tanmateix, altres teories semblants defensen amb la mateixa dosi d’entusiasme que han trobat el mètode definitiu per perdre pes. La dieta de la Lluna, per exemple, interpreta que les diferents fases lunars afecten el “ritme corporal intern” (sic), ja que segueixen la mateixa pauta que els mars i el oceans. A partir d’aquest argument “de pes”, conclou que el secret de perdre tres quilos un dia consisteix “a fer dejú durant 26 hores, però sempre coincidint amb l’hora del canvi de fase lunar”, segons s’explica al lloc web que dóna suport a aquesta dieta.

Quant a la dieta del grup sanguini, suggereix que cada persona ha d’alimentar-se en funció de l’evolució histórica del grup sanguini que tingui (A, B, AB i 0). Segons aquets hipòtesi, les persones amb sang de tipus 0 van sorgir fa 40.000 anys abans de Crist i van ser caçadores, cosa que els va proporcionar un tub digestiu molt resistent i ben preparat per metabolitzar la carn, però no pas els lactis i els cereals, ja que alehores no es coneixia l’agricultura. De la seva banda, els agricultors (grup A) han de menjar cereals, mentre que els pastors (grup B) han de donar prioritat als lactis. Finalment, la dieta de l’al·leluia només permet consumir els aliments esmentats específicament al capítol I, versicle 29, del llibre del Gènesi. Aquest passatge, que alguns interpreten com una invitació al vegetarianisme, assenyala: “Déu digué encara: mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment”.

Pel que fa a la teoria de Pierre Dukan, menjar carn va ser el que va permetre a l’espècie humana prosperar, ja què va poder dedicar menys temps a la digestió que els animals herbívors i va poder afavorir la feina intel·lectual (aquest principi sí que és acceptat per la ciencia). A partir d’aquest fet, Dukan defensa amb convicció i espontaneïtat que el seu mètode és el més proper al codi genètic de la nostra espècie i proposa de perdre pes seguint un programa de quatre fases (atac, creuer, consolidació i estabilització) que inclou cent aliments permesos, 72 dels quals d’origen animal i 28 de procedencia vegetal.

No obstant això, el problema d’apostar per un determinat tipus d’aliments i descuidar-ne uns altres (i això és aplicable a qualsevol dieta que parteixi d’aquest plantejament) és que es registren mancances dels minerals, vitamines i micronutrients que precisament haurien d’aportar aquests aliments prohibits. Paradoxalment, això va ser precisament el que va fer que molts dels que avui están a règim s’engreixessin: consumir més quantitat de la recomanable d’alguns aliments en concret (carn, embotits, brioixeria i, en general, aliments molt dolços, molt salats o amb molt de greix) i menys del que s’aconsella d’uns altres (fruita, verdura…).

Fora d’això, les hipótesis tan estrafolàries que plantegen les dietes ràpides són una cosa semblant a “la ‘historieta’ o la ‘novel·la’ que sembla que dóna sentit a aquestes propostes”, en paraules d’Antonio Villarino, president de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació (Sedca) i catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid.

Així doncs, el primer que convé que s’aclareixi, indica Villarino, “és que no hi ha aliments ‘bons’  i ‘dolents’, permesos i prohibits, sinó formes d’alimentar-se equilibrades o desequilibrades en conjunt”. I també la raó per la qual s’engreixa: “Perquè s’ingressa a través de l’alimentació més energía de la que posteriorment es gasta amb la pràctica d’activitat física”, recorda Javier Aranceta, president de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC).

Per expresar-ho d’acord amb les lleis de la termodinámica, si una persona que fa una vida sedentària ingereix 3.400 calories diàries i només en ‘crema’ 2.400, s’engreixa, ja que ‘estalvia’ al voltant de 1.000 calories, que acumula, bàsicament, en forma de greix. En canvi, si aquesta mateixa persona treballa al bosc obrint tallafocs amb l’ajut d’una destral ben robusta i ‘gasta’ 3.500 calories diàries a causa de l’esfroç físic, s’aprima, encara que al llarg del dia també s’alimenti amb 3.400 calories. Tot plegat signifa dues coses: “Que cada persona ha de seguir una dieta personalitzada que s’adapti a les circumstàncies personals i que no cal deixar-se endur pels consells generals d’un llibre”, segons que recalca Alfredo Martínez, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Navarra. I tambè que aquest procès ha d’estar supervisat per “un internista, per un endocrí, per un dietista o per un metge amb la capacitat clínica necessària per avaluar els riscos que presenta qualsevol dieta rápida, ja que el contrarié s jugar amb foc”, adverteix Javier Aranceta.

Amb tot, malgrat aquell parell de recordatoris, quan sorgeix una opinió contrària a qualsevol dieta de moda, els qui en són seguidors reaccionen furibundament, i atribueixen aquest fet a la mateixa enveja que susciten els qui triomfen a la feina, i no pas a la ignorancia tan lógica que es pot atribuir a les persones que neguen el que és evident, és a dir, que amb el mètode en qüestió es perd pes.

A parer d’aquests aprimadors indignats, la millor prova que el sistema que segueixen és meravellós són ells mateixos. I per demostrar-ho, pengen vídeos i fotos a Twitter, Youtube, Facebook, etcetera, per donar fe d’una transformació tan evident, que en alguns casos recorda la novel·la de Richard Matheson El increíble hombre menguante. I no hi ha cap manera de fer-los canviar d’opinió, ni tan sols quan se’ls fa veure que, segons que conclou la literatura mèdica, un 85% d’ells acabarà pesant més a mitjà termini que no abans de posar-se a dieta.

La teoria de Julio Basulto, responsable d’investigació de l’Associació Espanyola de Dietistes Nutricionistes (AEDN), “és que les persones que segueixen aquest tipus de dietes consideren que existeix una relació causa-efecte entre la pèrdua de pes que experimenten i, per exemple en el cas de Dukan, el consum d’aliments proteics. Ja se sap, ‘canta el gall, surt el sol, així que el sol surt gràcies al fet que canta el gall’”. “En canvi –prossegueix-, quan al cap d’un temps aquestes mateixes persones acaben pesant més que abans de posar-se a dieta, interpreten que ha estat per culpa seva, com a conseqüència d’haver fet alguna cosa malament (per exemple, haver pres menys proteïnes del compte), en lloc d’atribuir el fracàs al guru que va dissenyar la dieta, que n’és l’autèntic responsable”, indica aquest diestista-nutricionista.

Arribats a aquest punt, la pregunta és… Aleshores com és perd pes amb aquestes dietes? La primera reflexió és que qualsevol sistema que parteix de menjar menys acaba funcionant de bon principi. És a dir, si algú s’alimenta únicament de carxofes, el seu pes disminueix. I si aquest algú ni tan sols no menja carxofes i només beu xarop de saba d’auró o qualsevol altra ‘dieta líquida’ semblant, encara perd més pes. Però no pas perquè la carxofa tingui un ‘principi actiu’ o un ‘enzim’ –dues paraules habituals en aquestes dietes- o perquè el xarop de saba d’auró ‘dissol el greix’ de la mateixa manera que ho faria un esprai concebut per netejar les plaques de cocció, sinó en virtut del principi de termodinámica que s’ha descrit abans. El millor exemple és la dieta de la Lluna: si una persona està en dejú durant 26 hores de pes, i la Lluna ja pot fer el que vulgui…

Tanmateix, hi ha una cosa ben important: una cosa és perdre pes de bon principi i una altra de molt diferent “aprimar-se a la llarga”, segons que puntualitza Susana Monereo, responsable d’endocrinologia i nutrició de l’hospital universitari de Getafe i una autoritat en l’estudi de l’obesitat.

Paga la pena escoltar Javier Aranceta, president de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, quan explica per què es torna a guanyar pes de manera sobtada quan s’abandona, posem per cas, la dieta Dukan. “Amb una dieta hiperproteica es perd molt de pes de bon principi, sobretot aigua. Això passa perquè quan hi ha un canvi brusc en la manera d’alimentar-se, el cos recorre en primera instancia a les reserves de glucogen. Cal recordar que cada molécula de glucogen va unida a quatre d’aigua. Per aquest motiu, en un primer moment aquesta dieta obté uns resultats espectaculars: perquè es perd molta aigua”, indica després de precisar que les persones amb excés de pes o obesitat, no tenen excés de líquids, sinó de lípids, amb ‘p’.

“El que succeix –continua-, és que per bé que es ben cert que l’organisme perd pes al principi perquè va una mica despistat, després s’organitza i canvia el procés metabòlic per intentar mantener l’antiga imatge corporal que tenia de la persona. Per aquest motiu, quan algú s’avorreix d’una dieta i torna a la normalitat, el procès metabòlic continua a règim, encara que la persona ja no ho estigui, amb la qual cosa el cos aprofita fins a l’últim gran de menjar en previsió d’un episodi semblant”, explica Aranceta, donant a entendre que l’organisme no pot precisar si una persona dejuna o semidejuna de forma voluntària o bé si té dificultats per ‘caçar’  i aconseguir menjar, per la qual cosa, davant del dubte, reacciona acumulant greix per garantir la supervivencia per si en el futur ha de fer fornt a una situación similar. Aquesta és la raó per la qual les persones que han seguit moltes dietes ràpides es troven cada vegada amb més dificultats per perdre pes i, al contrari, més facilitat per guanyar-ne.

No obstant això, i malgrat que el mecanismo pel qual es torna a guanyar pes quan s’acaba una dieta severa és fácil d’entendre, els qui en són fans consideren que el mètode que han tria tés tan excepcional en tots els sentits que preveu aquesta circumstància. En aquest sentit, si cal reconèixer alguna cosa d’una manera justa a les dietes ràpides és l’habilitat que tenen per manegar conceptes de màrqueting, crear webs interactius, relacionar famoses i celebritats amb el seu mètode i, en definitiva, prometre la lluna.

Aquesta situación, que es repeteix cada any des de pràcticament l’any 1960, quan l’excés de pes va començar a convertir-se en un fet habitual en les societats industrialitzades, ha generat situacions realment insòlites durant l’últim segle. Ja abans, el 1939, per exemple, un estudiant de Harvard es va empassar viva una carpa daurada d’aquari i va assegurar que perdia pes. Poc després, centenars de persones van córrer a imitar aquesta pràctica tan estranya. La febre va acabar quan les autoritats sanitàries van certificar que el mètode no només no feia perdre pes, sinó que posava en greu perill la vida dels qui gosaven seguir aquesta pràctica, a causa dels agents patògens i paràsits que podía transmetre el ‘goldfish’.

A Espanya també es detecten de tant en tant episodis similars, com reconeix Lucía Bultó, una prestigiosa dietista i nutricionista que algún cop s’ha vist obligada a aclarar a algún pacient que col·locar-se un gra d’all a l’altura del melic, no dissol el greix. I és que, d’alguna manera, l’únic que diferencia les dietes ràpides és el grau de sofisticació de la teoria que les inspira. En la resta de coses són com gotes d’aigua: es perd molt de pes al principi i es torna a engreixar a la llarga.

Amb tot, el que vol saber la lectora o el lector que ha estat capaç d’arribar fins aquí és quiné s el millor mètode per perdre pes. La resposta és que aprimar-se no és fácil ni ràpid. Per dir-ho en paraules de Javier Aranceta, “el que seria ideal és que l’excés de pes que s’ha acumulat durant, posem per cas, dos anys, es perdés en un temps similar amb una alimentació equilibrada que inclogués la pràctica d’activitat física”. Per aquesta raó tenen tant d’èxit les dietes miracle: perquè prometen solucionar en pocs diez el que s’ha fet malament durant molts anys.

Així doncs, la pregunta que s’haurien de formular els qui han pres sempre la saludable decisió de perdre uns quants quilos és decidir si tenen la intenció d’estar-se la resta de la vida menjant carxofes, bevent xarop de saba d’auró, prenent cullerades de segó de civada, prohibint aliments, fent ‘àpats de gala’, comprant productes que presumptament ‘cremen el greix’ i altra parafernalia habitual que es dóna a totes aquestes dietes.

En aquest sentit, recorrer a una dieta rápida durant un breu período de temps (independenment que sigui hiperproteica o hipocalórica) pot ser una bona estrategia per motivar-se i perdre pes ràpidament, sempre que ho decideixi un especialista després d’analitzar les característiques personals. Si el metge en qüestió no treballa al servei d’una dieta miracle (un fet cada cop més habitual…), el més normal és que al cap de pocs diez o setmanes intenti educar la interessada o l’interessat, perquè pugui menjar qualsevol aliment sense excepció i no repeteixi un altre cop els errors que el van fer engreixar-se.

Tot el que no sigui això, significa barallar-se amb el menjar, en lloc de gaudir d’un dels grans plaers terrenals, potser el més gran…

COM ES RECONEIX UNA DIETA MIRACLE

Segons l’Associació Espanyola de Diestistes-Nutricionistes (AEDN), l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) i l’Associació Americana de Dietètica (ADA) els signes que permeten reconèixer una dieta miracle són:

1. Prometen una pèrdua de pes rápida: més de 5 quilograms al mes

2. Es poden conseguir sense cap esforç

3. Prohibeixen el consum d’un aliment o d’un grup d’aliments

4. Contenen llistes d’aliments ‘bons’ i ‘dolents’

5. Exageren la realitat cinetífica d’un nutrient

6. Aconsellen productes dietètics als quals atribueixen propietats estraoordinàries

7. Inclouen relats, histories o testimonies per apostar credibilitat

8. Contenen afirmacions que contradiuen col·lectius sanitaris de reputació reconeguda

9. Anuncien que funcionen completament i sense cap risc per la salut

10. Fan servir entrevistes en propia persona o celebritats per donar credibilitat

ES. LA VANGUARDIA 2 DE JULIOL DE 2011

Del Milagro Al Sobrepeso

TEXTO DE ANA MACPHERSON

ALARMA POR LA MODA DE LAS DIETAS RÁPIDAS, QUE PUEDEN ACABAR EN DAÑOS HEPÁTICOS Y RENALES

LOS MÉTODOS MILAGROSOS SUELEN GARANTIZAR LA PÉRDIDA DE KILOS INMEDIATA

LAS DIETAS RÁPIDAS SON DIFÍCILES DE SEGUIR Y EN CUANTO SE PARA, SE RECUPERA LO PERDIDO

LAS SOCIEDADES CIENTÍFICAS DE TODO EL MUNDO LAS CALIFICAN DE FRAUDULENTAS

EL SOBREPESO ES UN PROBLEMA CRÓNICO QUE HAY QUE TRATAR CON CAMBIOS PERMANENTES

En forma de best seller o por el eficaz sistema de descubrir que tal famoso la ha usado y le ha ido estupendamente, o incluso revestidas de un estricto control profesional y un elevado precio, los milagros dietéticos reaparecen cada año. La Asociación Americana de Dietética (ADA), la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria, la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición, las sociedades médicas dedicadas a la obesidad (SEEDO), así como la de Dietistas Nutricionistas, se desgañitan una y otra vez asegurando que no funcionan y que tienen riesgos.

Pero no les hacen mucho caso. Los milagros ofrecen velocidad, éxito inmediato y una suave continuidad en la que parece que uno puede llegar a olvidarse de la dieta. Alguna de las fórmulas incluso ofrece ese día a la semana en el que saltarse las molestas reglas que restringen el placer a cambio de tomar cada día un sobrecito de algo. Y la obesidad crece y crece, como el sobrepeso (“todos los obesos pasaron antes por el sobrepeso”, recuerda la presidenta honoraria de la Asociación Española de Dietistas Nutricionistas, Pilar Cervera).

La dura realidad es otra. “Logré un bajón brutal y mientras lo seguí, no engordé, pero supongo que, culpa mía (siempre es así, ¿no?), no llegué hasta el final y dejé de ir, entre otras cosas, por el precio de la visita… Y el rebote ha sido brutal. Estoy enorme”, explica A.M., usuaria periódica de dietas, la última, una de las llamadas excluyentes (unos 500 o 600 euros al mes, aunque algunas de las nuevas son más baratas), rica en proteínas y apenas hidratos de carbono. El obejtivo de los sobres de proteínas con los que uno se alimenta para adelgazar es conseguir una cetosis, un fenómeno que ocurre cuando el cuerpo ante la falta de hidratos de carbono echa mano de las reservas de grasa para producir la energía que necesita. Esa es la señal de que funciona para adelgazar, aunque a la vez provoque mal aliento, alopecia, mareos, astenia, sequedad ocular y de piel, irritabilidad y quizá, a la larga, daño renal y hepático. Hay que mantener la cetosis dos o tres meses si se quiere perder mucho peso.

Las proteínas son el recurso adelgazante de moda, pero en otros momentos fueron los diuréticos, las alcachofas, la piña, la disociación de alimentos… Casi siempre con alguna restricción de alimentos muy radical. La prohibición de alimentos, a juicio de los dietistas y los endocrinólogos que se ocupan de la obesidad, ayuda a deseducar a la población en su forma de alimentarse. “Si somos omnívoros y lo mejor para cualquier humano es comer de todo, prohibir determinados alimentos no ayuda a comer mejor y controlar el exceso, sino a tener problemas de malnutrición, y también ayuda a dejar la dieta al cabo de unos meses, porque es muy difícil de mantener”, señala Violeta Moizé, dietista de la unidad de obesidad del Clínic.

“Este tipo de dietas de mucha proteína y mínimo hidrato no es un tratamiento de la obesidad”, advierte Xavier Formiguera, presidente de la Seedo (Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad) y pionero en los tratamientos de grandes obesos en España. “Al principio, demás, lo que se pierde es más masa magra que grasa y provoca un desequilibrio. A una persona sana que lo haga durante 15 días, quizá no le pase nada, pero durante más tiempo o si padece algún otro problema de salud, las secuelas pueden ser importantes”, advierte. “Y el rebote está asegurado”.

Cuesta entender el empecinamiento de una sociedad cada vez mejor informada en entregarse a lo milagroso. “Pero cuesta también entender que el exceso de peso es un problema que habrá de cuidar siempre, que es un problema crónico y que se trata de hacer cambios hormonales y para que controlarlo y no permitir que dañe la salud y la satisfacción con uno mismo hay que aprender a comer bien e incorporar a la vida mucho más movimiento”, recuerda la dietista del Clínic.

La Asociación Americana de Dietética consignó nueve principios para identificar cuándo una dieta es fraudulenta, y la lista hace hincapié en la rapidez y en la prohibición de algún grupo de nutrientes. La Asociación Española de Dietistas tiene un grupo de revisión y estudio que participa con organizaciones de consumidores y organismos sanitarios para evitar esos fraudes, que dirige Julio Basulto. El paciente debe saber quién le trata, ver el título, y comprobar qué le dan. Ha de saber qué está prohibido publicitar alguna substancia como adelgazante y que un profesional no puede suministrar un producto en la consulta. “Es una gran negocio”, denuncian desde la asociación.

11% de los europeos, solamente, piensa que una mala dieta puede perjudicar su salud, pero…

50% …de las personas obesas tienen un 50% más de riesgo de muerte que aquellas personas con peso normal (en las mismas edades)

26% de los que padecen obesidad sufren también de hipertensión arterial

80% de los problemas con la diabetes tipo 2 están relacionados con problemas de obesidad

70% de los problemas cardiovasculares están relacionados con problemas de obesidad

42% de las personas que padecen cáncer de mama y colón son obesos

30% de los problemas de la vesícula biliar están relacionados con la obesidad

6.000.000 de españoles mayores de 18 años (17,1%) tienen problemas de obesidad, casi un 2% más que en el 2006 (15,6%)

36,7% tiene problemas de sobrepeso. Entre los hombres el 18,6% tiene obesidad y el 44,2% tiene sobrepeso. Y en las mujeres el 15,6% tiene obesidad y el 29,2% tiene sobrepeso

18,7% de los españoles entre 2 y 17 años tiene sobrepeso y el 8,9% presenta obesidad

88% de los menús del día que se ofrecen semanalmente en los restaurantes no permiten seguir una dieta equilibrada

LAS PRINCIPALES DEL MERCADO

Las dietas milagro, según un informe de la Estrategia NAOS (Estrategia para la Nutrición, Actividad Física y Prevención de la Obesidad), se pueden clasificar en tres grandes grupos:

Dietas hipocalóricas desequilibradas: como la dieta de la clínica Mayo, la de Toma la Mitad, la Gourmet o la cero. Provocan un efecto rebote que se traduce en un aumento de masa grasa y pérdida de masa muscular. Son regímenes monótonos y con numerosos déficits en nutrientes si se prolongan por largos periodos de tiempo.

Dieta de Hay o disociada: régimen de Shelton, Hollywood, Montignac y la más famosa ahora, la Dukan, que comparte elementos de la Montignac, Hay, Atkins y la isodieta. Se basan en la idea de que los alimentos no contribuyen al aumento de peso por sí mismos, sino al consumirse según determinadas combinaciones.

Dietas excluyentes: eliminan de la dieta algún nutriente. Pueden ser:

Ricas en hidratos de carbono y sin lípidos y proteínas: la del doctor Prittikin y la del doctor Haas.

Ricas en proteínas y sin hidratos de carbono: Pronokal y, parcialmente, la Dukan, la Scardale, la de los astronautas, la de Hollywood y la dieta de la proteína líquida. Producen una sobrecarga renal y hepática muy importante. Aportan muy pocas calorías, por lo que el organismo reacciona compensando la falta de energía recibida con un aumento de la destrucción de las proteínas corporales como fuente alternativa de energía, lo que provoca una pérdida de masa muscular y formación de cuerpos cetónicos, peligrosos para el organismo si se prolonga en el tiempo.

Ricas en grasa: la de Atkins, la de Lutz. Se conocen como dietas cetogénicas. Pueden ser muy peligrosas para la salud y producir graves alteraciones en el metabolismo (acidosis, cetosis, aumento del colesterol sanguíneo).

CÓMO IDENTIFICAR DIETAS FRAUDULENTAS

1. Prometen resultados “rápidos”.

2. Prometen resultados “mágicos”.

3. Prohíben el consumo de un alimento o grupo de alimentos.

4. Contienen listas de alimentos “buenos” o “malos”.

5. Exageran la realidad científica de un nutriente.

6. Aconsejan productos dietéticos a los que atribuyen propiedades mágicas.

7. Están basadas en el consumo de productos dietéticos caros si se comparan con el coste de obtener el mismo resultado mediante alimentos, y vendidos precisamente por quien propugna estas afirmaciones dietético-nutricionales.

8. Incluyen relatos, historias o testimonios para aportar credibilidad.

9. Contienen afirmaciones que contradicen a colectivos sanitarios de reputación reconocida.

LA FUERZA DEL EXCESO DE KILOS

En internet: 3.580.000 resultados en Google a la palabra adelgazar y 11.700.000 resultados para dieta.

A través de los médicos: el método Pronokal, que sólo puede ser prescrito por médicos, cuanta con 900 médicos prescriptores en España.

Un best seller: el libro que explica el método Dukan ha sido traducido a 10 idiomas y difundido en más de 20 países, como Corea, Rusia y Bulgaria. En Francia lo siguen 1 millón de personas.

Los intentos: las personas con sobrepeso prueban por término medio seis dietas diferentes.

MÁS FRUTA, MÁS VERDURA, MÁS EJERCICIO

LA DIETA CONVENCINAL PARA PERDER PESO ES LENTA PERO DA RESULTADOS Y CONSIGUE QUE EL PACIENTE ADQUIERA BUENOS HÁBITOS

“Los refrescos y los dulces no los pruebo”, comenta un paciente con obesidad mórbida que se prepara para un bypass gástrico que le ayude a recuperar un peso más saludable. Enumera su dieta normal y la suma alcanza las 5.000 calorías diarias repartidas en un par de comidas fuertes y una cena de sopa. En la consulta le invitana a sumar, en lugar de restar.

Por ejemplo, poner más espinacas y menos garbanzos, o muchas verduritas al arroz, menguando la dosis de éste. Y además tomar un trozo de pescado, y fruta de postre. Se quedará tan saciado como con el platazo de arroz, pero habrá omado de todo y con menos calorías. “El volumen también importa”, explica la dietista Violeta Moizé, del Clínic.

Ante cualquier paciente, el plan es mejorar su dieta particular, reeducar hábitos, porque, según un estudio de la organización de consumidores Ceacu, sólo el 6,6% de los españoles alcanza los mínimos de alimentación saludable. Y moverlos.

“Yo me encuentro estupenda, sobre todo con el ejercicio”, describe Montse Cantarell. Se operó el estómago con un bypass gástrico y lleva seis años asentando un modo de vida distinto. El ejercicio le da mucha satisfacción y ahora, a los cuatro años y con 40 kilos menos, siente que ha dejado atrás ese tiempo en que sólo miraba por los demás. Ahora se dedica más a ella y sale a caminar a las ocho de la mañana y no quiere que la acompañen los suyos, para que no la retrasen. “Ahora me gustaría perder más”. De momento, no se lo aconsejan. Ha llegado a un peso en el que se encuentra muy bien y lo ha mantenido durante años. Es su peso, a juicio de los expertos, su peso saludable.

“Fíjate que me da rabia cuando veo en la sala de espera a otras personas tan gordas, tanto como estuve yo, y piensas: ‘Están así porque quieren’, y sé que no es cierto, que yo no estaba así porque quería, que fue gracias a que una amiga me trajo, como yo he hecho ahora con otros. Había pasado por toda clase de dietas y cada vez engordaba más”. Lleva una dieta baja en calorías, “pero no muy baja, de unas 600 calorías cada comida” y toma suplementos, porque su intestino es tan corto tras la operación que no absorbe todo lo necesario. Es una dieta mixta en la que hay sobres para fabricar comidas que suplan una de las ingestas. “No todos los sobres son malos”, advierte la dietista.

La evolución con las dietas que ni excluyen ni descubren sustancias milagrosas es muy lenta. Porque si se restringe mucho, se ponen en marcha mecanismos de recuperación. Al cuerpo no le gusta perder y se vuelve más eficaz metabólicamente y más ahorrador en su gasto energético. Y todo conduce a una rápida recuperación del peso perdido.

LA VANGUARDIA. 18 DE FEBRERO DE 2011

*     *     *

Hace justo un año, acabé la dieta Pronokal: después de 288 días perdí 32k. Un año antes, en invierno de 2009 gané mucho peso, más de 20k., de octubre a abril, a causa de una medicación que tuve que tomar por la agorafobia y la fobia social. En cuanto dejé la medicación, empecé la dieta. La verdad que nunca hubiera imaginado que haría una dieta así, tan drástica, en todo caso controlaba lo que comía y hacía ejercicio cada día, pero en invierno de 2009 me resultaba difícil mantanerme estable en todos los aspectos, y aunque había conocido a gente que la había hecho y les había dado buen resultado, me daba cierto reparo. Pero ese invierno engordé tanto que ni tan sólo me reconocía, estaba deforme y la hice.

Los primeros días lo pasé muy mal, lo único que podía comer eran verduras sólo en la comida y la cena y algunas de ellas estaban limitadas en cuanto a cantidad, acompañadas de los sobres de proteínas que además estos, también sustituían la toma del desayuno, la de media mañana y la merienda (los sobres, la verdad había que estaban buenos y los había que sabían a rayos!). Pensaba que no sería capaz de aguantarlo, pero en cuanto ví que en 10 días perdí 7k. me resultó más fácil continuar y la verdad que esa rapidez en la pérdida de peso al principio me ayudaba mucho a seguir aguantado la línea tan estricta que marcaba la dieta y cuando llegué a ese punto en que la pérdida de peso era más lenta, me seguía resultando sencillo porque ya me iban introduciendo más alimentos, me encontraba mucho mejor gracias a los complementos farmacológicos y pude empezar a hacer mi media hora de ejercicio diario.

Y aguanté hasta el final, hasta que mi doctora me dijo que llegué a mi peso ideal y me dio el alta después de ver que mis análisis estaban bien.

Recuerdo que me quedé delgadísima, nunca había estado tan delgada y la verdad es que tampoco me quedé hecha un saco de huesos. Lo que más rabia me daba, es que había llegado a una talla en la que podía encontrar todo tipo de prendas, pero: ¡no me rconocía con nada! La ropa que tenía de antes de engordar y que me quedaba mejor que entonces no me reconocía con ella, aunque bueno, en eso supongo que tenía que ver que mi vida ya no tenía nada que ver con los recuerdos y lo que representaba toda aquella ropa, al fin y al cabo, había recuperado mi peso, pero no estaba recuperada de la fobia... Y cuando iba a comprar ropa... me costaba mucho verme con ella. Cuando acabé la dieta, seguía metida en la dinámica de la dieta en cuanto a comidas, me daba auténtico pánico comer algo fuera de lugar o que no estuviera permitido, por aquello de abrir la veda y que luego fuera imparable, y perdí un par de kilos más. Hasta que al cabo de un par de semanas de acabar tuve una comida familiar y no tuve más remedio que adaptarme a lo que había. Reconozco que disfruté mucho esa comida. Después de ese día el miedo desapareció y dejé de sentirme culpable (porque el sentimiento era de culpabilidad) si algún día comía algo no-permitido pero he seguido la pauta marcada por la dieta y haciendo ejercicio cada día.

He tenido mis altos y bajos este último año y eso me complica llevar cierta estabilidad respecto a todo y mi peso y la comida no son una excepción. A día de hoy he ganado algo de peso, peroal fin y al cabo el peso que tengo ahora es que el que he tenido toda mi vida y  la verdad es que me reconozco más ahora que hace un año. Pero no creo que volviera hacer una dieta así nunca, al fin y al cabo, hay que reconocer que con esta dieta, al empezar a comer de cero, ha sido como un aprendizaje, y quiera o no, como fruta y verdura en todas las comidas, bebo muchísima agua y hago ejercicio cada día (estas dos últimas pautas las he seguido durante muchos años antes), así que sé que si gano algo de peso sé perfectamente lo que debo hacer, de la misma manera que sé que debo hacer para no ganarlo. En el fondo es algo que todo el mundo sabe: verduras, fruta y ejercicio, pero no solo para perder peso, es una pauta para siempre, para llevar una vida sana y equilibrada, y sé que es difícil que siempre sea así.